Com a capellà del Santuari Diocesà Mare de Déu de Fàtima, tinc el goig de fer-vos avinent que enguany el nostre Santuari està d’aniversari. Juntament amb la Diòcesi, tenim la voluntat de celebrar-lo, tal com mereix els cinquanta anys de la presència de la Mare de Déu entre nosaltres, amb un programa d’actes que ens ajudi a enaltir la seva figura i agrair-li totes les gràcies i favors.

L’11 de novembre de 1956 el bisbe de Solsona, Vicente Enrique Tarancón, inaugurava solemnement el Santuari Diocesà i col·locava la imatge de la Mare de Déu a la fornícula del presbiteri de l’altar major. La mateixa imatge que havia passat per les parròquies del bisbat en una manifestació itinerant digna de recordar i celebrar. Va ser llavors que la Diòcesi va erigir aquest Santuari Marià.

No podem ni devem ignorar o obviar tot el que aleshores l’Església Diocesana va viure al voltant de la Mare de Déu. Fora indicatiu d’una perillosa irresponsabilitat pastoral, tant des d’una òptica històrica com eclesial.

Tanmateix, voldria entendre la seva celebració, no tant en la mirada de l’esdeveniment passat com en la del do d’una nova gràcia del Senyor que, alhora que vol tornar-nos el goig d’aquella joiosa vivència religiosa, ens orienti en una direcció més evangèlica, més acollidora i més pròxima als pobres i al seguiment de Jesús.

És cert, també, que avui més que mai tot es viu i valora des d’opcions de vida molt diferents. Amb tot, el fet que la Santa Seu ens hagi concedit la gràcia de celebrar-lo en el marc d’un Any Jubilar amb el do preuat de la indulgència, ben segur que el benefici espiritual resultant serà incomparablement millor.

Tant de bo que tot plegat ens portés també a veure’ns en la necessitat de valorar el lloc de privilegi que els santuaris han tingut en la vida de l’Església, com a espai de retrobament amb Déu, de silenci i solitud pregons i de pregària, amb la particularitat que, a tocar del nostre Santuari, es troba una comunitat de vida contemplativa.

Mn. Joan Carreres, capellà del Santuari