|
|
EL MONESTIR |
|
Tocant al Santuari es troba el Monestir de l’Amor Diví, la Comunitat de Monges Carmelites.
És una particularitat de la qual pocs santuaris gaudeixen. La pau i el silenci que es respira és garantia d’un clima que afavoreix i alimenta la recerca de la vida interior. La contemplació de Déu en la pregària i el silenci personal; el treball, i l’esbarjo és la gràcia que construeix la comunitat. La vida consagrada dóna ple sentit a la vida que es lliura a Déu sense fissura, mesura ni condició. La clausura significa que el seu lliurement a Déu arriba fins a la renúncia del propi espai de llibertat. Res d’humà és aliè a la vida de la comunitat. El proïsme és el rostre visible de Déu. La vida monàstica és, en l’Església, el cor que anima la comunió de tots els seus membres.
EL CARMEL
És un estil de vida que algunes persones escollim per acomplir la nostra missió. L’Orde del Carme va néixer a Palestina, en el Mont Carmel, a principis del segle XII. La vocació de les monges carmelites és seguir Crist amb una radicalitat fonamental. Intentem respondre a aquesta vocació vivint no per a nosaltres mateixes, sinó per a manifestar als homes i dones d’avui el rostre de Crist pobre, obedient i cast, segons l’esperit de l’Evangeli. Vivim en comunitat perquè el lliurament a Déu segui més ple i totalitzant. El fet de no voler seguir les pautes marcades per la societat de consum, no ens fa allunyar-nos dels problemes de la humanitat, sinó que els tenim ben presents en la nostra vida, en la nostra pregària i en el nostre testimoniatge.
EL MONESTIR DE L'AMOR DIVÍ
El dia 6 de juny de 1954, quatre monges, procedents dels monestirs de Vilafranca del Penedès i de Barcelona, vàrem arribar a Tàrrega amb la il·lusió al cor per tal de fundar una nova comunitat de monges carmelites: el Monestir de l’Amor Diví. Avui som una comunitat de tretze monges dedicades a l’oració, al treball i a la vida comunitària.
LA NOSTRA VIDA
La nostra vocació de carmelites ens reuneix formant una veritable fraternitat, que volem que s’assembli a la Trinitat de Déu. Aquesta fraternitat ens ajuda a la plena maduració personal i a intentar ser, cada dia més, un sol cor i una sola ànima, on regni la veritable alegria i la pau al cor. El dia transcorre amb un ritme alternant de pregària personal i litúrgica, de treball manual silenciós i de moments de trobada fraterna, alegre i distesa. Des del clima de silenci i de solitud, d’amor i de fraternitat, de presència de Déu i d’intimitat amb ell, duem en el cor i li presentem les tristeses i les angoixes dels homes i les dones del nostre temps, perquè Déu, en la seva misericòrdia, vessi damunt d’ells la seva gràcia salvadora. Ens presideix la imatge de la Mare de Déu del Carme, que ens uneix a Déu i entre nosaltres per a viure, dins la nostra fragilitat, imitant la vida interior de Maria, el nostre lliurament a Déu.
LA JORNADA HABITUAL
6 Llevada 6,00 Oració personal 7,25 Laudes - Eucaristia - Tèrcia 10 minuts lliures - Esmorzar 9,30 Treball fins a les 13 h 1,15 Sexta - Dinar - Recreació 3 Silenci - Retir a la cel·la 4 Ofici de Lectura - Nona - Lectura 6,45 Rosari - Vespres - Oració personal 8,30 Final d’Oració al cor - Sopar - Recreació 10 Completes - Descans
PER QUÈ DE CLAUSURA?
Moltes vegades ens pregunten el per què d’aquesta elecció tan radical, tan rara o, potser millor, «original». La resposta ràpida i amb poques paraules és: «Déu ens ha estimat!». Cada persona, davant les circumstàncies que li toca viure i d’acord amb les seves vivències i sentiments, escull un camí en la seva vida. Per a nosaltres, la crida de Déu és més forta que la mateixa mort i el seu amor és com una flama ardent, impossible d’apagar. Sentim dins nostre la necessitat de ser una llàntia que crema resplendent davant de Déu i davant els nostres germans.
Monges Carmelites Santuari Diocesà de la Verge de Fàtima Av. de Fàtima, s/n 25300 - Tàrrega Tf. 973 310 437 |
