El diumenge 25 d’abril de 1949, la imatge de la Mare de Déu de Fàtima arribava amb tota solemnitat a la parròquia de Sidamon. Era el primer poble de la diòcesi que visitava, essent com és la parròquia limítrofa amb altres diòcesis veïnes.

El bisbe d’aleshores, Mons. Vicente Enrique i Tarancón, havia tingut la feliç idea de dotar a tot el bisbat d’una eina pastoral adient en aquella època i havia encarregat una imatge, reproducció exacta de la que es venera a Fàtima de Leiria (Portugal) i feta pel mateix escultor d’aquella mateixa imatge.

Expliquen les cròniques que ens han arribat, que durant tota aquella setmana el bisbe Tarancón va viure el neguit de les dificultats que es van presentar a última hora i que amenaçaven de capgirar el programa que havia preparat amb tanta cura. A principis de setmana una comunicació urgent alertava de la possibilitat que la imatge no estigués preparada per a arribar el dia indicat.

En aquell temps, les comunicacions no eren com ara. El més ràpid eren els telegrames i amb prou feina una conferència telefònica era instantània. Per fi, a mitja setmana, li anuncien que la imatge sortia de Fàtima a través de Vigo i que estaria a Madrid el divendres. Ara calia trobar la persona que se’n fes càrrec a Madrid per a traslladar-la a Lleida abans del diumenge a la tarda. Aquella persona havia d’agafar un tren fins a Lleida però es repensa i el dissabte al matí pren un avió fins a Barcelona, no sense dificultats ja que els passatges estaven exhaurits. A la capital catalana arriba el dissabte al migdia.

D’aquesta manera, aquell diumenge d’abril la imatge, portada pel bisbe Tarancón, feia l’entrada al poble de Sidamon entre el soroll de la traca i els aplaudiments de la gent, mentre que dues nenes i un nen van deixar anar uns coloms que volaren fins als peus de la imatge, ja solsonina, de la Mare de Déu de Fàtima.

Era el primer de tots els pobles del bisbat que visitaria en una manifestació itinerant fins a arribar al seu destí, el Santuari de la Mare de Déu de Fàtima de Tàrrega, on des de fa cinquanta anys rep les pregàries i és objecte de devoció de moltes persones.