|
PELEGRINATGE DE L’ARXIPRESTAT DE GIRONELLA - PUIG-REIG
Dia 12 d’octubre de 2006
L’home del temps ja ho havia avisat: pluja pel dia 12 d’octubre; i aquesta vegada ho endevinava. El dia s’havia despertat amb una forta nuvolada que, de tant en tant, deixava anar un ruixat. Això no va ser, però, cap obstacle perquè els dos autocars plens de gent del nostre Arxiprestat, sortissin puntualment cap al Santuari Diocesà de Fàtima. El record de la Mare de Déu de Fàtima que havia visitat i recorregut, l’any 49, els nostres pobles guarnits, especialment engalanats per a ella, i la devoció envers la Mare de Déu eren més forts que tots els entrebancs del temps. Arribats a Tàrrega, les Germanes Carmelites, encarregades del Santuari, ja ens esperaven. Ho tenien tot a punt. Ens reberen amb les portes obertes i ens dispensaren tots els serveis a les seves mans. Mn. Joan Carreres, capellà del Santuari, no va poder acompanyar-nos, ja que es trobava a “Fàtima de Portugal”, però ho havia disposat tot perquè ens trobéssim com a casa. La missa –l’acte central del dia- va ser molt participada en monicions, lectures, cants, pregàries, col·lecta, i concelebrada pels mossens de l’arxiprestat. En l’homilia el president de l’assemblea va glossar l’evangeli de la visitació fent un paral·lelisme entre el viatge, el camí de Maria per visitar la seva parenta Elisabet i el nostre viatge... i el camí de la vida...; i entre la raó del seu viatge i el nostre: parlar, conversar sobre allò que vivim, d’allò de què anem plens... Després de la taula de l’Eucaristia, compartírem la taula del dinar al Restaurant Rogetó. Érem unes 112 persones. Un passeig pel parc de Sant Eloi, aprofitant que la pluja havia parat, i la vista d’aquell pla –sense muntanyes- provocava bons comentaris entre la gent. A mitja tarda, de nou a l’Església del Santuari, un audiovisual, preparat per en Josep M. Salat, ens feia reviure emocionadament aquelles escenes del pas de la Verge de Fàtima per tots els pobles i pobles del Bisbat. La pregària, a continuació, entre litúrgica i de devoció popular, ens servia per retrobar-nos amb Maria, la nostra Mare. Amb el besamans i el cant de l’Ave de Fàtima ens acomiadàvem d’ella, tot agraint, una vegada més, l’acolliment de les Germanes Carmelites, a qui demanàrem la seva pregària pel nostre Bisbat de Solsona i que”ens cuidessin” la Mare de Déu de Fàtima. Amb l’alegria d’haver visitat la “nostra” Mare de Déu de Fàtima en els 50 anys del Santuari, retornàrem a casa.
Josep Solà Arxiprestat de Gironella-Puig-reig
|