|
PELEGRINATGE DIOCESÀ A FÀTIMA DE PORTUGAL
El goig de trobar-se amb la Mare
Ja fa una bona colla d’anys que la diòcesi cada any a l’octubre peregrina a Fàtima de Portugal. L’any jubilar, però, que ens ha concedit l’Església amb motiu del cinquantè aniversari de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima al seu santuari diocesà de Tàrrega, ha fet que el pelegrinatge d’enguany tingués una gràcia especial., com un valor més afegit.
Certament, no era gens casual el nombre de pelegrins que el 10 d’octubre emprenia de bon matí viatge a Portugal, amb la il·lusió al cor de conèixer i trobar-se amb la Mare que venerem en el nostre santuari diocesà.
Els noranta quatre diocesans que vingueren d’arreu de les parròquies del bisbat, doblava en número de pelegrins la participació d’anteriors peregrinacions. ¿No és això que la Mare al seu aire i maneres anava ja movent i conduint els fils d’aquest pelegrinatge?
Els dies 12 i 13 d’estada a Fàtima, que havia previst l’organització, van ser suficients com per adonar-se del que Fàtima i el seu santuari significa tant per al poble portuguès, com per als molts pelegrins que hi arriben de tots els continents.
De les moltes coses que hom podria ressenyar, just posar els peus al seu recinte, és la bellesa i simplicitat que forma el conjunt de l’esplanada i el santuari, així com el silenci respectuós i profund que s’hi respira.
I en la mesura amb què un va observant i entrant en aquesta dinàmica, et corprèn que el silenci, més que gratuït, sigui fruit de la fonda espiritualitat i devoció mariana amb què el poble participa i expressa la seva fe en totes les celebracions, tant sacramentals, com pròpiament marianes.
Així, doncs, sense sorolls ni estridències, tot amb una gran normalitat et porta a garbellar l’esperit en la comunió amb l’Església que, amb la Mare que sempre intercedeix i et condueix cap a Jesús, prega i celebra.
Una menció especial, digna d’elogi per la seva harmonia i bellesa, és la petita capella del Sagrament, situada a la tanca dreta del santuari, la qual té cura de recollir-te vivament a la seva Presència.
L’espiritualitat de Fàtima gira al voltant de dos eixos, com una cruïlla de dos camins. Per un costat, “el via crucis” segueix el camí espiritual de les aparicions de l’àngel als pastors. I, per l’altre, el santuari marià es erigit a Cova de Iria, on els tres pastorets es troben amb Maria.
Bé, com sigui, Maria, la nostra Mare del Cel, no ens deixa ni ens deixarà mai. Precisament, el nostre encontre amb Ella a Fàtima de Portugal, ens anima, com a fills seus i Església de Jesús, a ser fidels a la consigna que ens va donar a les noces de Canà de Galilea: Feu tot el que Ell us digui.
De més, el pelegrinatge va enriquir-nos amb la visita a ciutats i centres de gran valor cultural i/o espiritual. A Àvila, l’eucaristia que van celebrar al convent de l’Encarnació junt amb la comunitat de monges carmelites de l’Antiga Observança. Curiosament, on s’ha erigit l’església, era un espai on la Santa portava bona part de la seva activitat.
No cal dir, la visita espiritual al santuari de la Mare de Déu de Guadalupe i, a Talavera de la Reina, a la basílica a la Mare de Déu del Prado.
Tot i que no entrava en el programa, l’avinentesa que l’horari a Portugal és una hora de menys en relació al d’Espanya, ens va permetre de visitar a la Catedral de Ciudad Rodrigo “Las Edades del hombre”, exposició que presenta el Crist, des de la seva infantesa fins al seu misteri pasqual de mort i vida.
Tots hem tornat a casa sans i estalvis i amb el desig al cor de reviure l’experiència.
|